Publicado el

La comunitat i les residències

Por: Editor

#, #


Quan una persona ingressa a una institució sovint perd la seva comunitat de referència, el barri, les relacions de tota la vida i els seus grups d’interès. Es veu “obligat” a conviure amb persones desconegudes en un entorn que l’és completament estrany.
És impossible donar tot a tots i no hi ha cap institució capaç de reproduir les dinàmiques naturals que es donen a la comunitat. Les institucions no tenen resposta per a tot, per això, és important que “tot el que es pugui, s’ha de fer fora”.
El que una persona participi a fora de la residència ens ajuda a trencar estereotips i enriqueix la participació de la persona en activitats significatives. La participació en el barri, pot esdevenir una eina poderosa per lluitar contra l’aïllament que pot suposar la institucionalització, ja que no hi ha res més trist a sentir-se sol encara que s’estigui rodejat de gent.
Tenim el repte d’obrir les institucions, de fer-les permeables per produir intercanvis fertilitzants, millorar la qualitat de vida de les persones i mantenir el capital social dels nostres barris; la comunitat ha de recuperar al subjecte, ha de poder nodrir-lo i nodrir-se.
En Clara mirem l’AICP tradicional com a estratègia per tornar a posar a la persona al centre de l’acció. Però, com no hi ha persona sense entorn, totes les nostres estratègies d’acció es troben dintre d’un context comunitari.
Partim d’un encreuament fertilitzant: les institucions han d’esdevenir un recurs per la comunitat de la mateixa forma que la comunitat ha de participar d’elles. S’han de difuminar les fronteres i s’ha de tornar a establir un diàleg enriquidor.
Creiem que l’AICP pot desenvolupar-se des d’una perspectiva comunitària i d’aquesta manera donar visibilitat als subjectes tot garantint els seus drets humans i de participació.

Últimos posts